El bloc de Carles Pàramo

BON DIA A TOTS ELS AMICS

2008-03-12T09:34:00.000+01:00

Diumenge passat va ser una jornada ben “especial”. Vaig poder comprovar com tants i tants amics, coneguts o no, varen contribuir, amb el seu vot, a mantenir l’esperança de que Roses pot recobrar un govern, portat amb seny i coherència. Hem après del errors i tenim energies renovades per enfortir els encerts.

Hi ha un gran nombre de votants que fan exercici de la seva llibertat ideològica, votant el partit quan no hi ha mes remei o fent ús del dret a votar les persones, com és el cas del Senat, amb llistes obertes.

A Roses mes de 700 persones que han votat, PSOE, ERC o PP al congrés han canviat el sentit del vot per donar suport a la persona que coneixen, intentant que un rosinc sigui representat de la demarcació de Girona al Senat. Els hi estic molt agraït, sincerament, és un regal per l’esperit, un crit d’ànim que m’esperona a continuar fent equip i treballar pel be comú.

Igualment vull agrair el gran nombre de ciutadans de tots els municipis que m’han fet expressió de confiança personal, posant la creu intencionadament per que, també, desitjaven veure’m al Senat. Gràcies.

Referint-me a Roses, els vots al congrés CiU ha baixat en percentatge igual que ERC, ambdues opcions ho fan, al meu entendre, víctimes de la por de la gent en el context d’una Espanya greument enfrontada. Socialistes contra Populars i viceversa.

L’enfrontament només te una treva, la complicitat per fer aparèixer davant el gran públic que les eleccions són únicament a dues cares. Sumant-hi la campanya de la por, tot i ser llastimosa, els resultats han estat altament efectius.

Els catalans han volgut frenar massivament la possible victòria del PP, això era el que comptava i segurament han fet be vista la seva manera d’entendre Catalunya. Però aquest desig els hi ha fet oblidar que hi ha la tercera via, la de les forces que defensen Catalunya davant qualsevol abús centralista. La majoria dels catalans fins i tot han volgut passar per alt tot allò que es retreia dels dos principals partits espanyols i que es va fer palès en la manifestació “pel dret a decidir”.

Avui, l’endemà, tot queda obert. Hi ha molta feina a fer i tot està per començar de nou. Com cada dia, avui comença el futur.

Ahir va ser un bon dia

2008-03-07T09:21:00.001+01:00

Ahir va ser un dia d’aquells que quan te’n vas a dormir ho fas satisfet per la feina feta i per altres coses que t’omplen i et fan sentir optimista.

Dinar míting amb la gent de Portbou, gent encantadora, absolutament lligats emocionalment al ferrocarril que se’l senten seu, com la gent de la costa ens sentim nostre el mar. Ens demanen que si es vol parlar malament del desastre de RENFE que no ho fem, poden criticar qui dirigeix o els govern que no inverteix però no critiquem RENFE, que és la “seva” empresa. Alguns hi treballen fa 40 anys . . .

Després Peralada, míting molt concorregut, parlar dels temes propers amb gent que t’escolta i veure que els hi descrius les seves inquietuds i que els hi ofereixes propostes de solució és gratificant.

Finalment varem fer el míting a Roses, a la sala de la S.U.F.. Podíem utilitzar l’espai ofert per l’ajuntament, el Hall del teatre, mes modern però, ho sento, no te la càrrega sentimental de la “sala del ball”. En aquesta sala es varen enamorar tantes generacions de rosincs i rosinques que tots en som una mica fills.

El míting, escassament anunciat per culpa de la tramuntanada, va ser molt concorregut, potser 200 persones, amics, companys i els habituals de sempre, la gent que els hi interessa la política, sense cap lligam amb CiU. Molt agradable.

En un ambient proper, gaire be íntim, després de ser presentat per la bona amiga i competent Montse Mindan, sense fer referències al govern indigne que tenim, PP+PSC, vaig intentar explicar del perquè al Senat i amb quina il·lusió havia acceptat l’oferiment per ser candidat. També vaig demanar amb vehemència que, per l’interés de Catalunya ningú te motius per abstenir-se ni tampoc per votar en blanc i vaig demanar, igualment, el vot per a CiU, com a força nacionalista per garantir-nos una representació parlamentaria a Madrid no depenent de ningú que no fos el poble català i amb la sensibilitat de la vida i la manera de fer de la societat catalana en general. Els postres problemes i les postres inquietuds. Diumenge veurem el resultat de tot plegat. Il·lusions i anhels, esperança pel futur o preocupació per saber a on ens porten i haurem de renovar forces aquí o a Madrid per continuar la lluita.

El perill del bipartidisme

2008-03-05T19:21:00.004+01:00

Aquest matí s'ha presentat la campanya contra el bipartidisme. Jo també hi estic en contra, del bipartidisme, tant el PSOE com el PP són un perill per a Catalunya, cada cop ens collen més. No ens hem de deixar enganyar, hem de votar en clau catalana i impedir que continuïn esclafant-nos.

La garantia sobiranista

2008-02-29T19:38:00.001+01:00

Aquesta primera setmana de campanya m’ha fet adonar que pràcticament ningú parla del Senat, és com si no existís: no se sap què fa, qui el forma i quin objectiu té. Confio que l’Oficina del Candidat al Senat capgiri aquesta realitat. L’he presentat aquesta tarda, està en ple eixample gironí, a prop de la gent, oberta a tothom. Proximitat i obertura, dos adjectius inseparables d’una manera de fer política, la meva, que espero poder exportar al Senat. Dos adjectius als que s’ha de sumar la SOBIRANIA, que molt pocs candidats a senador poden garantir, ni tan sols els d’Esquerra, diluïts a l’Entesa. Jo si, que ho puc fer. Aquest fet és doblement important quan es tracta de les eleccions al Senat, on les llistes són obertes, la qual cosa permet als electors poder triar un a un els seus candidats a senador. Al Congrés es vota el partit polític; al Senat, a més, pots escollir les persones. Per això demano que la creuetes dels votans sobiranistes es dibuixin al costat de meu nom, perquè soc la garantia que el seu vot no quedarà desvirtuat, com si passarà si acaba a les mans dels amics espanyolistes d’ERC.

A VEGADES, MILLOR NO PARLAR-NE!

2008-02-27T13:30:00.002+01:00

Una mica tard, estic descobrint que la campanya al Senat està mancada d’ interès. No té ritme i fins i tot als candidats se’ls presenta com a resignats a uns resultats predeterminats. Tu perquè el teu cognom comença per P ets menys candidat que jo, que el meu comença per B. Els “favorits”, guanyadors de les darreres eleccions, ja donen per fet que seran Senadors perquè, és clar, abans de les eleccions ja saben que “sumant” naps amb cols, el tripartit senatorial suma. Allà ja faran el numeret marcant diferències, encara que tots quedaran diluïts en la “bancada” del PSOE. No puc saber si són els partits qui amaguen el tema o be si són els mitjans de comunicació que donen al Senat la categoria de subsidiaris.

No em toca a mi, nouvingut, donar explicacions que justifiquin aquestes actituds, en tot cas crec que, si et donen una eina, cal fer-la servir. En els molts anys d’ajuntament i de diputació he intentat treure tot el rendiment possible de les oportunitats que el lloc t’ofereix a fi d’acomplir amb la gent que representes.

En tot cas la menor importància que es dóna a la campanya al Senat també podria ser interessant per part dels tres partits que formen part de PSC-PSOE, ERC i IC-V, perquè, com fan en les municipals, que es presenten enganyant en part als ciutadans amb l’estratègia de les “marques blanques”, al Senat no expliciten que van junts i barrejats, que a ERC no els deixen presentar a la demarcació de Barcelona, que IC-V no es presenta a Girona, etc.

No és un frau però te molt d’enganyós. Per això, per a ells, millor no parlar-ne gaire.

ENS CAL TEMPS PER ATENDRE ELS BLOCAIRES

2008-02-27T09:25:00.001+01:00

Perdoneu si fa dies no escric res, sincerament, us tinc en el pensament i em sento culpable d’alguna cosa que no he pogut fer prou be. El que passa és que quan arribo a casa, a les tantes del vespre, seria com molt impresentable per part meva, dir hola a la meva dona i clavar-me davant l’ordinador. He intentat fer-ho de matinada però el temps passa tan de pressa que quan me’n adono ja és hora d’agafar el cotxe i anar cap a Girona.

Ahir vespre varem fer míting l’alcalde Roqué i jo a Borrassà. Molta gent i molt implicada. El gran repte és trencar l’abstenció. De tornada a casa vaig entrar a veure, mentre sopàvem, el “debat” i en poca estona ho varem deixar per dat. La mateixa comèdia que ja dura massa temps. Els bons i els dolents que quan governen intercanvien els papers. Res de nou. Fins quan els catalans no entendran que donar-los suport és anar contra nosaltres mateixos.

De fet un debat a dos, amb l’aquiescència de les formacions polítiques minoritàries d’abast estatal demostra una complicitat per eliminar de l’escena els partits que representem els interessos de les nacionalitats catalana, gallega i basca? I en això tots hi estan d’acord.

Érem molts en la manifestació del primer de desembre pel dret a decidir i ja veurem quants vots tindran les formacions que hi donàvem suport. Partits, entitats i personalitats només tindran la força que els catalans els hi donin. Des de Madrid, qualsevol govern, valorarà aquest fet per prendre la mesura de fins on poden arribar en el menysteniment i menyspreu pel poble català. Crec que no calen propostes ni pactes, només fer-nos respectar. Cal anar a votar per la dignitat.

La política necessita "civils"

2008-02-25T12:12:00.001+01:00

Això de fer campanya electoral i compaginar-ho amb la feina del dia a dia és fotut. Els polítics alliberats tenim avantatge, hem de treure temps del temps per compensar.

Per altra banda, cal veure la part positiva de la qüestió. Estic il·lusionat per la possibilitat de resultar elegit Senador, però alhora treballo amb ganes en el projecte que hem endegat al meu departament de Caixa Girona. Hi veig un gran futur i això m’omple.

El món de la política necessita gent que vingui de la societat civil, empresaris, autònoms o treballadors, que compensi la gran quantitat de funcionaris que nodreixen les candidatures d’avui, diputats i senadors a partir del dia 9.

Únicament vull dir que, així com hem aconseguit que la dona fos present en la política cercant més riquesa en la presa de decisions, cal que la gent corrent, els que viuen la pressió del món de l’empresa, laboral o empresarialment, siguin present en els òrgans del poder legislatiu.

Mai veurà de la mateixa manera el redactat d’una nova llei aquella persona que sempre ha treballat a l’administració, que una altra que coneix la precarietat del seu lloc de treball i la competència interna i externa que ha de defensar, lluny de l’estabilitat de l’administració. No té la mateixa visió de la societat un professor universitari de filologia, que un analista de riscos d’un banc o que un empresari que ha aconseguit crear una empresa càrnia, un pescador o un advocat laboralista amb bufet propi.

No és el mateix haver d’anar-los a buscar, que te’ls portin.

Quina és la clau?

2008-02-25T12:06:00.002+01:00

ERC, els amics Canet i J. Puig, demanen unitat d’acció dels partits per temes clau a Madrid.

Si m’aclareixen que s’entén per CLAU, des de la meva opció a ser elegit senador, no dubtin que qualsevol iniciativa en tot allò que nacionalment sigui profitós o de justícia per Catalunya i la gent que haurem de representar tindrà el meu suport.

Atesa l’evidència de que governarà el PSOE, ja ens podem preparar per fugir dels “cants de sirena” i dels compromisos que els pot provocar una certa “entesa”.

Per la meva part no penso fer realitat allò de que “ al crit d’unitat, els presents es varen llançar a una baralla plena de coces i cops de puny. . .”

Estic segur de que no serà el cas, l’adversari, amics Joan i Francesc, no és cap partit concret si no quelcom que tenen interioritzat PP i PSOE i que ja va aflorar amb la fracassada LOAPA.

Entrevista a "El Punt"

2008-02-18T11:56:00.003+01:00

Avui surt l'entrevista que em van fer els d'El Punt. Us recomano la seva lectura. El títol reflecteix molt bé el que crec que pensa molta gent: "Em pregunto què coi fa un candidat d'ERC en una Entesa patrimoni del PSOE".

Hem presentat els compromisos per la ciutat de Girona

2008-02-18T11:08:00.003+01:00

Acabem de presentar en roda de premsa les compromisos de CiU per a la ciutat de Girona, que exigirem si tenim força suficient com per condicionar el govern espanyol. N'hi ha un de molt important per a les butxaques dels gironins: CiU proposa que l'enderrocament del viaducte el pagui l'Estat, mentre que els socialistes insisteixen que l'hem de pagar els gironins de la nostra butxaca. De vegades quan algú es pregunta de què serveixen els partits, aquí té una resposta ben clara: votar el PSC és votar perquè l'enderroc el paguem de la nostra butxaca, mentre que votar CiU és exigir que el pagui l'Estat, perquè és a ell al que li correspon de fer-ho.

EL PLA TERRITORIAL DE L’ EMPORDÀ, ROSES I EL CONTENCIÓS.

2007-12-13T19:39:00.001+01:00

CiU de Roses va denunciar en el Ple Ordinari de dilluns passat la retirada del contenciós administratiu contra el Pla Territorial de l’Empordà com un acte de submissió que s’executa a partir de la decisió que pren l’alcaldessa, sotmetent els interessos del poble per obeir el dictat del partit que governa la Generalitat. En son prova les pressions exercides abans i ara sobre el nostre l’ajuntament i molts altres.

En el seu dia varem basar la interposició del contenciós, segons criteris jurídics del servei municipal en que els procés de tramitació del Pla Territorial de l’Empordà havia seguit una tramitació poc ortodoxa. La decisió fou ratificada en un ple pels vots favorables dels qui ara ho neguen, PSC i PP. Son desenes els contenciosos presentats per ajuntaments i entitats de tot tipus que van des d’ Unió de Pagesos fins als diversos “salvem” i particulars.
El Pla Territorial no respecta l’autonomia local en allò tan essencial com és el dret a decidir que tenen alcaldes i regidors com a representants elegits directament pels seus conciutadans. Tampoc el veiem com el resultat de la tan necessària racionalització del territori si no que el que s’ha fet, en realitat, ha estat una mena de Pla d’Ordenació Urbanística “POUM” comarcal, determinant qualificacions urbanístiques, i aquí cal veure-hi el transvasament de poder que això representa i fins a quin punt queda en mans de personatges allunyats del territori amb criteris igualment allunyats de la ciutadania. És important la quantitat de terrenys rústics als que se’ls hi ha obert expectatives. I molts alcaldes i regidors que queden condicionats en la seva llibertat per aplicar el model de creixement segons el seu criteri. A partir d’ara tindran menys elements de defensa davant la pressió dels propietaris i no oblidem que avui bona part dels entorns de molts municipis ja no son dels propietaris de tota la vida, ja han estat adquirits per companyies del negoci immobiliari.
El Pla Territorial, al nostre entendre, s’havia d’haver aplicat a programar el creixement econòmic i social de la comarca. A títol d’exemple, a ubicar unes determinades zones industrials, les imprescindibles per la creació de llocs de treball segons la oferta de ma d’obra existent, que alliberessin de l’ impacte visual que fa, al conjunt del territori, l’existència d’una zona industrial a cada poble i poblet. També cal racionalitzar la construcció dels equipaments municipals, tant per l’estalvi de recursos públics com de la ocupació del sòl. Així mateix per la preservació del paisatge a l’entorn dels nuclis, exigint creixements tipològics que no els desfigurin la identitat.
Actualment tampoc se salven d’un continuat deteriorament de la imatge, l’entorn de ciutats i viles com Figueres, La Bisbal, Palafrugell o La Jonquera, que haurien de preservar el seu paisatge perifèric amb la mateixa cura que tothom s’atreveix a exigir als pobles petits. Sembla tenen carta blanca per a fer i desfer. S’ha malmenat i despersonalitzat la imatge del país, tot permetent construir uns equipaments comercials de molt baixa qualitat, amb uns aires de modernitat i funcionalitat que en realitat no són mes que naus industrials disfressades i que fan empassar la estètica horrorosa de Perpinyà i que en algun cas que no vull esmentar encara la superen a pitjor. Això no és progrés.
El Consistori rosinc, amb majoria de CiU i amb el suport explícit del PSC, PP i ERC i l’abstenció d’IC-V va interposar el contenciós que ara ens ocupa per que el Pla Territorial també afecta específicament el nostre municipi en condicionar territoris planers, els de menys impacte paisatgístic, limitant el creixement a través d’una ordenació sostenible. Són unes poques hectàrees que des de l’ajuntament manteníem com a urbanitzables i que representen una part ínfima del terme municipal atès que el 80% del terme ja es va preservar en el seu dia gràcies als vots favorables de CiU i ERC i els vots contraris de PSC i PP, amb la Llei del Parc Natural del Cap de Creus i encara el POUM, ara en tramitació (?), te un saldo favorable pel que fa a desqualificació i condicionament pel desenvolupament, per etapes, del sòl urbanitzable. A la pràctica una limitació important pel model de creixement basat en les urbanitzacions aïllades, abys 60 i 70.
Roses va al·legar el Pla Territorial en no veure recollides peticions importants pel futur, com ara l’objectiu de convertir el nostre port com a bàsic en l’escala de creuers turístics dins la xarxa de ports de la Generalitat. Demanàvem que s’hi establís el camí de ronda al llarg de tot el golf, el manteniment del tren convencional a l’est de la ciutat de Figueres o en la traça actual i soterrat, el segon hospital de la comarca de l’Alt Empordà i tot un seguit de propostes igualment positives per la comarca i que no es varen acceptar.
L’alcaldessa, amb el PSC i la complicitat del PP, retiren un contenciós després d’haver explicitat la seva conformitat a la seva interposició amb el vot favorable poc abans de les eleccions municipals, el març passat. En el decurs de la comissió informativa,prèvia al Ple i a porta tancada, se’ns justificava la decisió per que la Generalitat s’ha compromès a atendre les peticions del municipi i que amb els particulars ja s’hi ha posat d’acord !. Una justificació encara ens obre mes dubtes. Amb qui s’han posat d’acord i en què s’han posat d’acord?. Demanem transparència.
En l’article d’aquest diari, crònica del Ple, l’alcaldessa manifesta, no per ignorància sinó per amagar l’ou, que el que Roses demanava, ja s’arreglarà amb el POUM. Impossible, el Pla Territorial és un document de rang superior i no pot ser esmenat des del municipi, cal justificar-se donant raons fonamentades. Igualment l’alcaldessa, demostrant un nivell impropi, ha destacat a l’autor de la crònica que va llegir una carta que, qui això subscriu, havia adreçat al Conseller Nadal. Cert, la carta existeix però no de l’alcalde de Roses si no del President de la Diputació. La va llegir en el Ple sense aclarir aquest matís. Mesquinesa davant falta d’arguments?. A mes, com gosa llegir una carta adreçada personalment al Conseller Nadal? Qui li ha facilitat?.
Aquest maniqueisme i la prepotència de no permetre ni tan sols intervenir per a exercir el dret a defensar la urgència d’una moció o el dret a rèplica davant un seguit d’agressions verbals amb al·lusions explícites, demostren la qualitat humana de qui mana, ara, a l’ajuntament de Roses.

EL PUNT
Publicat 07-12-200707-12-2007

PEL DRET A DECIDIR

2007-12-13T19:25:00.000+01:00

Sense odi ni rancúnia, serens i desacomplexats. Sense pessimisme i amb convicció, el dissabte per la tarda, els catalans, tots aquells que vivint al país o fora, se’n senten, representats per centenars de milers de conciutadans, ens varem manifestar a Barcelona per enviar un missatge: ja n’hi ha prou i volem exercir el dret a decidir !, ara infraestructures, després balança fiscal i a continuació tot allò que ens ha de donar plenitud com a nació.
Estem cansats de rebre, dels insults dels no demòcrates d’arreu de l’estat, de la insolidaritat dels que diuen que si són demòcrates i del silenci de les seves classes intel·lectuals; de la discriminació de , fins i tot en allò que no te pàtria, les inversions i de l’espoli a que estem sotmesos amb la complicitat de tots plegats.
Si tots els governs d’aquesta democràcia que tenim, des d’UCD, fins el PP i passant pels del PSOE, en el període mes llarg, s’haguessin aplicat a fer pedagogia a l’escola i a la universitat, ensenyant que el fet català no era un problema si no una realitat que ha superat vora 300 anys de persecució política i cultural. Si, en conseqüència, haguessin educat la societat en el respecte a totes les singularitats, avui s’acceptaria amb sense cap por el fet que Catalunya té una història pròpia i diferenciada que marca un caràcter, ni millor ni pitjor, senzillament diferent. Que a més la llengua, la cultura i el dret han estat punt de partida, com a la resta de països, d’una evolució social fins a la realitat d’avui. Amb uns valors característics que la comunitat que els integra assumeix i dona majoritàriament per bons. Valors que des de fora els poden comparar a la seva conveniència, com a millors o pitjors que els seus, però que són els que són. Repeteixo, si s’haguessin ensenyat i educat tot aquest jovent, avui tindríem dues generacions que acceptarien el fet plurinacional de l’estat i aquest s’hauria enfortit democràticament des del convenciment, sense imposicions.
Si els partits espanyols haguessin estat democràticament lleials als esforços que el poble català ha fet, durant anys i segles, per mantenir la voluntat de ser a pesar de les persecucions iniciades abans de Felip V i que prenéren la màxima virulència a partir de la data fatídica de l’onze de septembre de 1714, avui no hi hauria audiència per la fòbia que ens expressen un ampli segment de la societat espanyola.
Si aquests partits i els governs de l’estat havessin estat lleials amb el fet de que, a pesar de tot l’ensorrament moral i material a que ens varem veure abocats pel conflicte 1936-1939, varem obrir les portes a la gran quantitat de gent que fugint de la misèria que va envair tot Espanya varen plantar casa a Catalunya, trobant feina, oportunitats personals i familiars i varen compartir el progrés social i de qualitat de vida. Si la societat catalana va ser solidaria i va acceptar com a fet natural que Catalunya incrementava la seva població amb les aportacions dels nous Catalans. Avui estaríem a plena comoditat en un estat plurinacional, fort, solidari, integrador i per tant segur de si mateix.
Si els catalans, de tots els orígens i condicions, entenem tots que volem continuar vivint en pau, essent respectats i sense que no se’ns robi el que és nostre per que ens ho hem guanyat justament amb el nostre treball i esforç, plegats, no tenim aturador.
Si tantes nacions, de menor entitat que la nostra, han trobat el seu lloc en el marc global i de la Unió Europea. Si aquesta nova situació ha estat i és un fet positiu per contribuir a un major estat de progrés i bona entesa en el món.
Si tanta nosa els hi fem. Si són tan poques les ganes que tenen de veure’ns com iguals en drets i deures. Si estan tan aferrats a la uniformitat i els hi fa por la diversitat tenen un problema i nosaltres ja en tenim prou amb els nostres.
Quan mes amics mes clars i arribada l’hora de parlar clar, ho volem fer en català.

Publicat 11/12/2007 al Setmanari l'Empordà

Paciència que són cent dies

2007-11-02T16:14:00.000+01:00

Ja són uns quants els Plens que s’han fet en els 100 dies, ja complerts, del govern Casamitjana i en el decurs dels mateixos és quan hem vist el tarannà prepotent que des de la presidència s’hi dona. Finalment ens mostren la seva veritable personalitat..

En l’ anterior mandat i amb una persistència premeditada, se’m va acusar d’autoritari, per que imposava l’ordre davant el caos al que el Pillu ens volia portar i que fins i tot, des de la oposició, l’ Escobar i la Casamitjana, em demanaven el fes callar davant el munt d’extravagàncies que expressava sobre temes generals, això si, mai davant el munt d’improperis, calumnies i injuries que vomitava sobre regidors de l’equip de govern i alcalde. Veient on estem, em pregunto i és clar, tot formava part ja de l’estratègia del pacte pre-electoral, treure’ns de polleguera i ells passar per moderats i bona gent.

Les tornes han canviat però continua l’estratègia, en el Ple no solsament es permet que es continuïn fent intervencions pròpies de persones mal educades i desagradables, i es segueixin fent intervencions de contingut difamador, insultant i acusatori, absolutament fora de to, vers l’ anterior govern amb disponibilitat discrecional de tot el temps que es vol, si no que a la oposició, ERC i CiU, se’ns ha negat repetidament el dret a la paraula fins i tot per al·lusions, amb una complicitat complaent per part de qui te assignada l’autoritat precisament per garantir la bona educació i el respecte.

En el darrer Ple, Casamitjana fins hi tot va faltar a la veritat tot dient que no ens donaria la paraula fins no se li aclarís el terme “al·lusió” mitjançant un informe del Secretari. Doncs be, l’ informe ja el tenia a disposició com jo mateix en tenia una còpia sense saber-ho. Com és lògic, la referència no te res de jurídica si no que la resposta està en el propi diccionari de la Llengua.

Intentem fer d’oposició. Les nostres intervencions són respectuoses i defugim, fins on és tolerable, de les provocacions i hem fet i continuarem fent propostes en positiu i convenients per l’ interès pel poble de Roses, alhora que coherents amb la nostra obra de govern i també amb el programa presentat pels propers quatre anys.

Varem presentar dues mocions importants. La primera la de la Zona Industrial. Moció en positiu que en cap cas qüestiona l’actuació de l’equip de govern per la senzilla raó de que no pot ser responsable del que ha passat al respecte i que fa anys que dura, la causa no està en aquests 100 dies. Una part del govern es va enfadar molt. No s’explicaria a no ser que algú o alguna dels seus components tingués mala consciència.

Des de CiU de Roses nomes es demana a l’ INCASOL acabi les obres i posi a la venda les parcel·les a un preu racional, no carregant el cost dels endarreriments i demores al preu final i que es doni preferència als industrials en actiu de la vila. Només intentem ajudar al poble i de retruc el seu govern.

La resposta va ser com si es fes una ofensa a ella i a tot el govern de la Generalitat i encara en particular al Conseller del ram, a qui, en paraules seves se li faria arribar el contingut de la meva intervenció per que es pogués defensar(!)

Doncs em sembla molt be, que es faci una compareixença en el Ple i se’ns expliqui els motius, raonadament i amb documents, sobre el retard i els problemes que han portat a que l’INCASOL no hagi complert cap el poble de Roses quan, des de l’ajuntament governat per CiU en temps del pacte amb ERC els hi varem deixar tot mastegat. Parlem del 1998 i recordem que el 2003, abans del primer tripartit, les obres d’urbanització ja havien començat i varen ser aturades tot i que l’ajuntament es va aplanar a totes les exigències raonades que es varen fer.

El mes probable és que l’ honorable conseller, no en sàpiga res de les causes del retard però si que és segur que la Casamitjana del que i del com de l’actuació de l’INCASOL a Roses en sap i molt. Proves: en la reunió convocada per l’INCASOL a Roses amb els possibles futurs compradors de parcel·les a la Zona Industrial, quan des de l’alcaldia se la va invitar a assistir-hi va respondre que ja li ho havien fet saber directament des de l’INCASOL.

L’altra moció és fonamentada i assenyada i malgrat algú, fora l’ambient municipal, pensi el contrari, és sincera i absolutament possible per que, per coneixement de causa i per que era compromís electoral que s’hauria aplicat, hem demanat al govern la ESTABILITZACIO DELS IMPOSTOS MUNICIPALS als nivells del 2007. Sabem el que ens diem. Sabem els comptes municipals. Sabem i ells tenen tota la informació tècnica per entendre-ho, que l’actualització de valors cadastrals, feta pel Ministeri d’hisenda, ha confirmat, a la vista del tancament dels Comptes Municipals corresponents al 2006 aprovats recentment en el Ple Municipal, que els ingressos municipals procedents de impostos i tributs locals són suficients per garantir el bon funcionament de la vida municipal, despesa corrent, serveis i inversions.

Que el govern Casamitjana no en faci cas o els hi sàpiga greu que a l’ajuntament s’ hi faci oposició, això ja depèn del concepte que cada ú te de la democràcia. El que volem transmetre és el fet que, també des de la oposició, estem fent aportacions en positiu pel be del poble de Roses. Aportacions que no s’han escoltat fins ara tot i que esperem en el futur les vulguin entendre com una aportació al bon govern.

Son quatre grups per entendre’s al govern, teòricament amb plantejaments polítics antagonistes, però que sàpiguen que també hi ha oposició i que aquesta, per part de CiU i no ho dubto que també del company Marc Danés, treballarem en la crítica i també en la proposta d’accions amb plantejaments constructius pel be de Roses.

Demanem que cada ú estigui en el seu lloc i deixem de mirar enrere i des de la presidència del Ple no es permetin situacions que per la seva injustícia portin a malmetre’n la bona imatge que hem de donar tots. Nosaltres serem els primers en donar les gràcies.

BON DIA

2007-09-17T17:45:00.000+02:00

Avui és el primer dia del meu bloc