BON DIA A TOTS ELS AMICS

Diumenge passat va ser una jornada ben “especial”. Vaig poder comprovar com tants i tants amics, coneguts o no, varen contribuir, amb el seu vot, a mantenir l’esperança de que Roses pot recobrar un govern, portat amb seny i coherència. Hem après del errors i tenim energies renovades per enfortir els encerts.

Hi ha un gran nombre de votants que fan exercici de la seva llibertat ideològica, votant el partit quan no hi ha mes remei o fent ús del dret a votar les persones, com és el cas del Senat, amb llistes obertes.

A Roses mes de 700 persones que han votat, PSOE, ERC o PP al congrés han canviat el sentit del vot per donar suport a la persona que coneixen, intentant que un rosinc sigui representat de la demarcació de Girona al Senat. Els hi estic molt agraït, sincerament, és un regal per l’esperit, un crit d’ànim que m’esperona a continuar fent equip i treballar pel be comú.

Igualment vull agrair el gran nombre de ciutadans de tots els municipis que m’han fet expressió de confiança personal, posant la creu intencionadament per que, també, desitjaven veure’m al Senat. Gràcies.

Referint-me a Roses, els vots al congrés CiU ha baixat en percentatge igual que ERC, ambdues opcions ho fan, al meu entendre, víctimes de la por de la gent en el context d’una Espanya greument enfrontada. Socialistes contra Populars i viceversa.

L’enfrontament només te una treva, la complicitat per fer aparèixer davant el gran públic que les eleccions són únicament a dues cares. Sumant-hi la campanya de la por, tot i ser llastimosa, els resultats han estat altament efectius.

Els catalans han volgut frenar massivament la possible victòria del PP, això era el que comptava i segurament han fet be vista la seva manera d’entendre Catalunya. Però aquest desig els hi ha fet oblidar que hi ha la tercera via, la de les forces que defensen Catalunya davant qualsevol abús centralista. La majoria dels catalans fins i tot han volgut passar per alt tot allò que es retreia dels dos principals partits espanyols i que es va fer palès en la manifestació “pel dret a decidir”.

Avui, l’endemà, tot queda obert. Hi ha molta feina a fer i tot està per començar de nou. Com cada dia, avui comença el futur.

Ahir va ser un bon dia

Ahir va ser un dia d’aquells que quan te’n vas a dormir ho fas satisfet per la feina feta i per altres coses que t’omplen i et fan sentir optimista.

Dinar míting amb la gent de Portbou, gent encantadora, absolutament lligats emocionalment al ferrocarril que se’l senten seu, com la gent de la costa ens sentim nostre el mar. Ens demanen que si es vol parlar malament del desastre de RENFE que no ho fem, poden criticar qui dirigeix o els govern que no inverteix però no critiquem RENFE, que és la “seva” empresa. Alguns hi treballen fa 40 anys . . .

Després Peralada, míting molt concorregut, parlar dels temes propers amb gent que t’escolta i veure que els hi descrius les seves inquietuds i que els hi ofereixes propostes de solució és gratificant.

Finalment varem fer el míting a Roses, a la sala de la S.U.F.. Podíem utilitzar l’espai ofert per l’ajuntament, el Hall del teatre, mes modern però, ho sento, no te la càrrega sentimental de la “sala del ball”. En aquesta sala es varen enamorar tantes generacions de rosincs i rosinques que tots en som una mica fills.

El míting, escassament anunciat per culpa de la tramuntanada, va ser molt concorregut, potser 200 persones, amics, companys i els habituals de sempre, la gent que els hi interessa la política, sense cap lligam amb CiU. Molt agradable.

En un ambient proper, gaire be íntim, després de ser presentat per la bona amiga i competent Montse Mindan, sense fer referències al govern indigne que tenim, PP+PSC, vaig intentar explicar del perquè al Senat i amb quina il·lusió havia acceptat l’oferiment per ser candidat. També vaig demanar amb vehemència que, per l’interés de Catalunya ningú te motius per abstenir-se ni tampoc per votar en blanc i vaig demanar, igualment, el vot per a CiU, com a força nacionalista per garantir-nos una representació parlamentaria a Madrid no depenent de ningú que no fos el poble català i amb la sensibilitat de la vida i la manera de fer de la societat catalana en general. Els postres problemes i les postres inquietuds. Diumenge veurem el resultat de tot plegat. Il·lusions i anhels, esperança pel futur o preocupació per saber a on ens porten i haurem de renovar forces aquí o a Madrid per continuar la lluita.

El perill del bipartidisme

Aquest matí s'ha presentat la campanya contra el bipartidisme. Jo també hi estic en contra, del bipartidisme, tant el PSOE com el PP són un perill per a Catalunya, cada cop ens collen més. No ens hem de deixar enganyar, hem de votar en clau catalana i impedir que continuïn esclafant-nos.