La garantia sobiranista

Aquesta primera setmana de campanya m’ha fet adonar que pràcticament ningú parla del Senat, és com si no existís: no se sap què fa, qui el forma i quin objectiu té. Confio que l’Oficina del Candidat al Senat capgiri aquesta realitat. L’he presentat aquesta tarda, està en ple eixample gironí, a prop de la gent, oberta a tothom. Proximitat i obertura, dos adjectius inseparables d’una manera de fer política, la meva, que espero poder exportar al Senat. Dos adjectius als que s’ha de sumar la SOBIRANIA, que molt pocs candidats a senador poden garantir, ni tan sols els d’Esquerra, diluïts a l’Entesa. Jo si, que ho puc fer. Aquest fet és doblement important quan es tracta de les eleccions al Senat, on les llistes són obertes, la qual cosa permet als electors poder triar un a un els seus candidats a senador. Al Congrés es vota el partit polític; al Senat, a més, pots escollir les persones. Per això demano que la creuetes dels votans sobiranistes es dibuixin al costat de meu nom, perquè soc la garantia que el seu vot no quedarà desvirtuat, com si passarà si acaba a les mans dels amics espanyolistes d’ERC.