ENS CAL TEMPS PER ATENDRE ELS BLOCAIRES

Perdoneu si fa dies no escric res, sincerament, us tinc en el pensament i em sento culpable d’alguna cosa que no he pogut fer prou be. El que passa és que quan arribo a casa, a les tantes del vespre, seria com molt impresentable per part meva, dir hola a la meva dona i clavar-me davant l’ordinador. He intentat fer-ho de matinada però el temps passa tan de pressa que quan me’n adono ja és hora d’agafar el cotxe i anar cap a Girona.

Ahir vespre varem fer míting l’alcalde Roqué i jo a Borrassà. Molta gent i molt implicada. El gran repte és trencar l’abstenció. De tornada a casa vaig entrar a veure, mentre sopàvem, el “debat” i en poca estona ho varem deixar per dat. La mateixa comèdia que ja dura massa temps. Els bons i els dolents que quan governen intercanvien els papers. Res de nou. Fins quan els catalans no entendran que donar-los suport és anar contra nosaltres mateixos.

De fet un debat a dos, amb l’aquiescència de les formacions polítiques minoritàries d’abast estatal demostra una complicitat per eliminar de l’escena els partits que representem els interessos de les nacionalitats catalana, gallega i basca? I en això tots hi estan d’acord.

Érem molts en la manifestació del primer de desembre pel dret a decidir i ja veurem quants vots tindran les formacions que hi donàvem suport. Partits, entitats i personalitats només tindran la força que els catalans els hi donin. Des de Madrid, qualsevol govern, valorarà aquest fet per prendre la mesura de fins on poden arribar en el menysteniment i menyspreu pel poble català. Crec que no calen propostes ni pactes, només fer-nos respectar. Cal anar a votar per la dignitat.