CiU de Roses va denunciar en el Ple Ordinari de dilluns passat la retirada del contenciós administratiu contra el Pla Territorial de l’Empordà com un acte de submissió que s’executa a partir de la decisió que pren l’alcaldessa, sotmetent els interessos del poble per obeir el dictat del partit que governa la Generalitat. En son prova les pressions exercides abans i ara sobre el nostre l’ajuntament i molts altres.En el seu dia varem basar la interposició del contenciós, segons criteris jurídics del servei municipal en que els procés de tramitació del Pla Territorial de l’Empordà havia seguit una tramitació poc ortodoxa. La decisió fou ratificada en un ple pels vots favorables dels qui ara ho neguen, PSC i PP. Son desenes els contenciosos presentats per ajuntaments i entitats de tot tipus que van des d’ Unió de Pagesos fins als diversos “salvem” i particulars.
El Pla Territorial no respecta l’autonomia local en allò tan essencial com és el dret a decidir que tenen alcaldes i regidors com a representants elegits directament pels seus conciutadans. Tampoc el veiem com el resultat de la tan necessària racionalització del territori si no que el que s’ha fet, en realitat, ha estat una mena de Pla d’Ordenació Urbanística “POUM” comarcal, determinant qualificacions urbanístiques, i aquí cal veure-hi el transvasament de poder que això representa i fins a quin punt queda en mans de personatges allunyats del territori amb criteris igualment allunyats de la ciutadania. És important la quantitat de terrenys rústics als que se’ls hi ha obert expectatives. I molts alcaldes i regidors que queden condicionats en la seva llibertat per aplicar el model de creixement segons el seu criteri. A partir d’ara tindran menys elements de defensa davant la pressió dels propietaris i no oblidem que avui bona part dels entorns de molts municipis ja no son dels propietaris de tota la vida, ja han estat adquirits per companyies del negoci immobiliari.
El Pla Territorial, al nostre entendre, s’havia d’haver aplicat a programar el creixement econòmic i social de la comarca. A títol d’exemple, a ubicar unes determinades zones industrials, les imprescindibles per la creació de llocs de treball segons la oferta de ma d’obra existent, que alliberessin de l’ impacte visual que fa, al conjunt del territori, l’existència d’una zona industrial a cada poble i poblet. També cal racionalitzar la construcció dels equipaments municipals, tant per l’estalvi de recursos públics com de la ocupació del sòl. Així mateix per la preservació del paisatge a l’entorn dels nuclis, exigint creixements tipològics que no els desfigurin la identitat.
Actualment tampoc se salven d’un continuat deteriorament de la imatge, l’entorn de ciutats i viles com Figueres, La Bisbal, Palafrugell o La Jonquera, que haurien de preservar el seu paisatge perifèric amb la mateixa cura que tothom s’atreveix a exigir als pobles petits. Sembla tenen carta blanca per a fer i desfer. S’ha malmenat i despersonalitzat la imatge del país, tot permetent construir uns equipaments comercials de molt baixa qualitat, amb uns aires de modernitat i funcionalitat que en realitat no són mes que naus industrials disfressades i que fan empassar la estètica horrorosa de Perpinyà i que en algun cas que no vull esmentar encara la superen a pitjor. Això no és progrés.
El Consistori rosinc, amb majoria de CiU i amb el suport explícit del PSC, PP i ERC i l’abstenció d’IC-V va interposar el contenciós que ara ens ocupa per que el Pla Territorial també afecta específicament el nostre municipi en condicionar territoris planers, els de menys impacte paisatgístic, limitant el creixement a través d’una ordenació sostenible. Són unes poques hectàrees que des de l’ajuntament manteníem com a urbanitzables i que representen una part ínfima del terme municipal atès que el 80% del terme ja es va preservar en el seu dia gràcies als vots favorables de CiU i ERC i els vots contraris de PSC i PP, amb la Llei del Parc Natural del Cap de Creus i encara el POUM, ara en tramitació (?), te un saldo favorable pel que fa a desqualificació i condicionament pel desenvolupament, per etapes, del sòl urbanitzable. A la pràctica una limitació important pel model de creixement basat en les urbanitzacions aïllades, abys 60 i 70.
Roses va al·legar el Pla Territorial en no veure recollides peticions importants pel futur, com ara l’objectiu de convertir el nostre port com a bàsic en l’escala de creuers turístics dins la xarxa de ports de la Generalitat. Demanàvem que s’hi establís el camí de ronda al llarg de tot el golf, el manteniment del tren convencional a l’est de la ciutat de Figueres o en la traça actual i soterrat, el segon hospital de la comarca de l’Alt Empordà i tot un seguit de propostes igualment positives per la comarca i que no es varen acceptar.
L’alcaldessa, amb el PSC i la complicitat del PP, retiren un contenciós després d’haver explicitat la seva conformitat a la seva interposició amb el vot favorable poc abans de les eleccions municipals, el març passat. En el decurs de la comissió informativa,prèvia al Ple i a porta tancada, se’ns justificava la decisió per que la Generalitat s’ha compromès a atendre les peticions del municipi i que amb els particulars ja s’hi ha posat d’acord !. Una justificació encara ens obre mes dubtes. Amb qui s’han posat d’acord i en què s’han posat d’acord?. Demanem transparència.
En l’article d’aquest diari, crònica del Ple, l’alcaldessa manifesta, no per ignorància sinó per amagar l’ou, que el que Roses demanava, ja s’arreglarà amb el POUM. Impossible, el Pla Territorial és un document de rang superior i no pot ser esmenat des del municipi, cal justificar-se donant raons fonamentades. Igualment l’alcaldessa, demostrant un nivell impropi, ha destacat a l’autor de la crònica que va llegir una carta que, qui això subscriu, havia adreçat al Conseller Nadal. Cert, la carta existeix però no de l’alcalde de Roses si no del President de la Diputació. La va llegir en el Ple sense aclarir aquest matís. Mesquinesa davant falta d’arguments?. A mes, com gosa llegir una carta adreçada personalment al Conseller Nadal? Qui li ha facilitat?.
Aquest maniqueisme i la prepotència de no permetre ni tan sols intervenir per a exercir el dret a defensar la urgència d’una moció o el dret a rèplica davant un seguit d’agressions verbals amb al·lusions explícites, demostren la qualitat humana de qui mana, ara, a l’ajuntament de Roses.
EL PUNT
Publicat 07-12-200707-12-2007
El Pla Territorial no respecta l’autonomia local en allò tan essencial com és el dret a decidir que tenen alcaldes i regidors com a representants elegits directament pels seus conciutadans. Tampoc el veiem com el resultat de la tan necessària racionalització del territori si no que el que s’ha fet, en realitat, ha estat una mena de Pla d’Ordenació Urbanística “POUM” comarcal, determinant qualificacions urbanístiques, i aquí cal veure-hi el transvasament de poder que això representa i fins a quin punt queda en mans de personatges allunyats del territori amb criteris igualment allunyats de la ciutadania. És important la quantitat de terrenys rústics als que se’ls hi ha obert expectatives. I molts alcaldes i regidors que queden condicionats en la seva llibertat per aplicar el model de creixement segons el seu criteri. A partir d’ara tindran menys elements de defensa davant la pressió dels propietaris i no oblidem que avui bona part dels entorns de molts municipis ja no son dels propietaris de tota la vida, ja han estat adquirits per companyies del negoci immobiliari.
El Pla Territorial, al nostre entendre, s’havia d’haver aplicat a programar el creixement econòmic i social de la comarca. A títol d’exemple, a ubicar unes determinades zones industrials, les imprescindibles per la creació de llocs de treball segons la oferta de ma d’obra existent, que alliberessin de l’ impacte visual que fa, al conjunt del territori, l’existència d’una zona industrial a cada poble i poblet. També cal racionalitzar la construcció dels equipaments municipals, tant per l’estalvi de recursos públics com de la ocupació del sòl. Així mateix per la preservació del paisatge a l’entorn dels nuclis, exigint creixements tipològics que no els desfigurin la identitat.
Actualment tampoc se salven d’un continuat deteriorament de la imatge, l’entorn de ciutats i viles com Figueres, La Bisbal, Palafrugell o La Jonquera, que haurien de preservar el seu paisatge perifèric amb la mateixa cura que tothom s’atreveix a exigir als pobles petits. Sembla tenen carta blanca per a fer i desfer. S’ha malmenat i despersonalitzat la imatge del país, tot permetent construir uns equipaments comercials de molt baixa qualitat, amb uns aires de modernitat i funcionalitat que en realitat no són mes que naus industrials disfressades i que fan empassar la estètica horrorosa de Perpinyà i que en algun cas que no vull esmentar encara la superen a pitjor. Això no és progrés.
El Consistori rosinc, amb majoria de CiU i amb el suport explícit del PSC, PP i ERC i l’abstenció d’IC-V va interposar el contenciós que ara ens ocupa per que el Pla Territorial també afecta específicament el nostre municipi en condicionar territoris planers, els de menys impacte paisatgístic, limitant el creixement a través d’una ordenació sostenible. Són unes poques hectàrees que des de l’ajuntament manteníem com a urbanitzables i que representen una part ínfima del terme municipal atès que el 80% del terme ja es va preservar en el seu dia gràcies als vots favorables de CiU i ERC i els vots contraris de PSC i PP, amb la Llei del Parc Natural del Cap de Creus i encara el POUM, ara en tramitació (?), te un saldo favorable pel que fa a desqualificació i condicionament pel desenvolupament, per etapes, del sòl urbanitzable. A la pràctica una limitació important pel model de creixement basat en les urbanitzacions aïllades, abys 60 i 70.
Roses va al·legar el Pla Territorial en no veure recollides peticions importants pel futur, com ara l’objectiu de convertir el nostre port com a bàsic en l’escala de creuers turístics dins la xarxa de ports de la Generalitat. Demanàvem que s’hi establís el camí de ronda al llarg de tot el golf, el manteniment del tren convencional a l’est de la ciutat de Figueres o en la traça actual i soterrat, el segon hospital de la comarca de l’Alt Empordà i tot un seguit de propostes igualment positives per la comarca i que no es varen acceptar.
L’alcaldessa, amb el PSC i la complicitat del PP, retiren un contenciós després d’haver explicitat la seva conformitat a la seva interposició amb el vot favorable poc abans de les eleccions municipals, el març passat. En el decurs de la comissió informativa,prèvia al Ple i a porta tancada, se’ns justificava la decisió per que la Generalitat s’ha compromès a atendre les peticions del municipi i que amb els particulars ja s’hi ha posat d’acord !. Una justificació encara ens obre mes dubtes. Amb qui s’han posat d’acord i en què s’han posat d’acord?. Demanem transparència.
En l’article d’aquest diari, crònica del Ple, l’alcaldessa manifesta, no per ignorància sinó per amagar l’ou, que el que Roses demanava, ja s’arreglarà amb el POUM. Impossible, el Pla Territorial és un document de rang superior i no pot ser esmenat des del municipi, cal justificar-se donant raons fonamentades. Igualment l’alcaldessa, demostrant un nivell impropi, ha destacat a l’autor de la crònica que va llegir una carta que, qui això subscriu, havia adreçat al Conseller Nadal. Cert, la carta existeix però no de l’alcalde de Roses si no del President de la Diputació. La va llegir en el Ple sense aclarir aquest matís. Mesquinesa davant falta d’arguments?. A mes, com gosa llegir una carta adreçada personalment al Conseller Nadal? Qui li ha facilitat?.
Aquest maniqueisme i la prepotència de no permetre ni tan sols intervenir per a exercir el dret a defensar la urgència d’una moció o el dret a rèplica davant un seguit d’agressions verbals amb al·lusions explícites, demostren la qualitat humana de qui mana, ara, a l’ajuntament de Roses.
EL PUNT
Publicat 07-12-200707-12-2007
0 comentaris:
Publica un comentari